El PSUC i la Transició democràtica : Sant Cugat del Vallès, 1975-1981 / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, JordiBarcelona : Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat, 2022
320 p. : il. ; 23 cm (
Dossiers santcugatencs, 3)
Bibliografia. Annexos.
ISBN 9788409429813
El llibre de Jordi Casas i Roca, que ha editat el Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, és alguna cosa més que la història del PSUC santcugatenc durant aquells anys. És una aproximació a la pròpia transició, la més completa pel que fa a l'àmbit de Sant Cugat. Casas ha treballat a partir de material inèdit, mai no estudiat, el de l'arxiu local del PSUC, heretat després per ICV, i el seu particular. No ha deixat res per explicar, com diu al llibre ha obert portes i finestres, sense intenció d'amorosir o deixar-se cap element. Per aquest llibre sabem com funcionava el PSUC aleshores (política, organització, finances, propaganda). També ens ha explicat de manera àmplia la incidència dels seus i les seves militants en el teixit social local: AAVV, Unió Local de CCOO, joves, entitats cíviques i culturals, Assemblea democràtica i accions unitàries. D'altra banda, en el capítol més extens, ens ha explicat l'arribada del PSUC a l'Ajuntament, després de descriure l'actuació del darrer Ajuntament franquista i postfranquista, la seva participació en el pacte de govern de progrés, on tindrà les carteres d'Hisenda i de Sanitat i acció social, i el trencament del pacte amb el PSC. Aquesta és la part més dolorosa del llibre, com va explicar en la seva presentació pública, ho és per injusta i perquè el PSUC, i després ICV, no tornarà a governar mai més Sant Cugat. El PSUC va ser el partit santcugatenc més organitzat i amb més militants, amb una presència molt destacada en el teixit associatiu, i decisiva en algun sector, amb uns resultat electorals molt estables, entorn del 19 per cent, i amb uns resultats en les eleccions municipals molt bons: 4 regidors de 21 i un membre a la Junta Veïnal de l'Entitat Local Menor de Valldoreix. Tot i amb això mai no va deixar de ser molt autocrític amb la seva actuació, volia transformar la realitat i el Partit havia de ser el nervi que la posés en tensió. Si fallava el PSUC, fallava tot. (Frontissa).
